dilluns, 15 de maig de 2017

Calaixera de melamina reciclada

Aquesta calaixera de melamina va pertànyer a ma germana durant la infància i ara ha vingut a parar a ca meva. L'objectiu era convertir l'armariet en un sabater, i donar al moble en general un acabat d'aire luxós. Crec haver-ho aconseguit, emprant un color al meu gust, pa de plata i unes ferramentes interessants.

Vet aquí el resultat de l'abans (ja havia desmuntat la porta) i el després.



Això només és un petit tast. Espero poder ampliar l'article aviat amb una sèrie d'imatges preses al llarg del procés, perquè estic especialment satisfeta amb el sabater.

Només afegir que, després de força temps d'inactivitat per motius de salut, intentaré tornar a fer entrades de manera regular.

dijous, 29 de gener de 2015

Funda de penjador amb tela reciclada - Hanger cover out of recycled fabric


Tenia uns quants penjadors antics, de fusta tan basta que començava a esgarrinxar les peces de roba que hi penjava... A fi de solucionar el problema i continuar fent-ne ús, vaig decidir cobrir-los de fundes. Ja ho havia provat abans, en aquest projecte, però ara volia quelcom diferent.
Disposava de texans per a reciclar, d'un retall de teixit gruixut -amb un estampat molt carregat- i tenia moltes ganes d'experimentar amb les aplicacions cosides...

En una de les fundes, a la vora, també hi vaig posar ondulina, com ja havia fet en el projecte anterior.

Vet aquí el resultat.
hanger cover in process

Funda para percha con tela reciclada




I had some old hangers, wood enough coarsed so that began to scratch the clothes hanging there… In order to solve the problem and continue to use them, I decided to put them on fabric covers. I had tried it before in this project, but now I wanted something different.

I had jeans to recycle, a thick piece of fabric -with a overwhelming  print- and a very eager desire to experiment with sewing applications

Only one cover is trimmed with rickrack, as in the previous project.

 Here is the result.



Tenia unas cuantas perchas antiguas, de madera tan basta que empezaba a engancharse y estropear las prendas que colgaba... A fin de solucionar el problema y continuar usándolas, decidí cubrirlas con fundas. Ya lo había provado antes, en este proyecto, pero ahora quería algo diferente.

Tenia tejanos para reciclar, un retazo de tela gruesa –con un estampado pero que muy recargado- y ganas de experimentar con las aplicaciones cosidas...

Una de las fundas también la bordeé con ondulina, al igual que en el anterior proyecto.

Ya veis el resultado.

diumenge, 16 de març de 2014

Kumihimo: una tècnica en àuge



Quina sorpresa, el dia que vaig trobar en un basar discos rodons i quadrats de Kumihimo! El teler japonès Kumihimo original, que jo havia vist anys enrere en llibres i articles especialitzats, era una aparatosa estructura de fusta, com es pot apreciar en la imatge d'època.

Malgrat que els resultats oferts per aquesta tècnica mil·lenària en passamaneria i confecció de cordons, etc., era molt abellidor per a qualsevol amant de les arts aplicades, i un repte creatiu, totes i tots sabem que, quan t'hi dediques com a hobby, de vegades, les limitacions econòmiques passen per damunt de qualsevol altra consideració. I no queda més remei que deixar anar un sospir d'admiració i relegar coses així a l'esfera dels somnis...

...Fins que a algú té una idea genial que permet posar el somni a l'abast de tothom. No sé a qui se li haurà acudit de simplificar el teler fins reduir-lo a una forma geomètrica de goma rígida i de preu bastant assequible, però ara mateix això ha disparat l'interès per aquesta tècnica arreu del món. Només cal observar que, quan no es pot aconseguir el teler de goma, els propis usuaris se'l fabriquen amb EVA o amb cartó. Només cal posar el mot Kumihimo al vostre cercador favorit per saber-ne més i trobar imatges inspiradores o diagrames d'ús per poder crear els vostres propis collarets, polseres, bagues, nanses, etc.

A l'esquerra, la pinça que manté el cordó
tensat des de la part interior
D'entrada, pot semblar complicat, però al final resulta un sistema bastant ràpid i fàcil quan li agafes el truc; molt més que quan treballes a mà, segons la meva experiència que, de moment, es limita a algunes polseres -confeccionades per regalar durant el proppassat Nadal. Encara em queda molt a explorar, atès que, segons el gruix i el color del fil o la fibra escollit, depenent de si s'hi afegeixin denes o no, etc, el resultat varia substancialment tot i que s'empri el mateix diagrama. He descobert un miniteler de mida descomunal que podria servir per treballar amb drapet (trapillo en castellà). Algú s'anima?

Moltes botigues comercialitzen complements per al Kumihimo com ara pesos per mantenir els fils tensats (una espècie de bobines de plàstic), però l'economia mana i una molt bona alternativa consisteix utilitzar pinces d'estendre de fusta, com es veu a la foto de més amunt. Em pregunto si els nostres boixets de tota la vida també farien el fet. Si algú en té i ho ha provat, o ho vol provar, que ens comuniqui el resultat, si-us-plau!
Cinta plana i dos cordons cilíndrics, el del mig en espiral

Un afegiment personal ha estat utilitzar un tub de cartó com a suport, a fi de treballar amb més comoditat i recollir, alhora, el cordó que estic confeccionant. Espero poder mostrar-lo en propers articles.