divendres, 6 de març del 2009

Cistella japonesa: Kinchaku estil zakka

Fa temps que segueixo embadalida l'artesania casolana nipona, especialment la tendència anomenada "zakka".

Segons la wikipedia, Zakka (del japonès 'zak-ka'(雑貨) o 'moltes coses') és una moda i fenomen relatiu al disseny que s'ha estès des de Japó a tot Àsia (i a la resta del món, afegiria jo, a jutjar per l'èxit que té el zakka en webs d'Europa i tota Amèrica).

I quan ha arribat el moment de fer-me una bossa per a mantenir el pa de pagès en bones condicions (el plàstic afavoreix que es floreixi), em vaig decidir per provar de fer una cistella estil kinchaku, mig de vímet, mig de tela.

A la "vida real", sembla que aquesta mena de cistells es fan servir com a complement de la indumentària tradicional nipona però, vaja, si he d'esperar a posar-me un quimono...

El zakka sol emprar teles casolanes, de cotó i lli preferiblement, del tipus drap antic. Les puntades poden ser grosses i una mica "casuals". Els guarniments (no se m'enfadi, Sr. Adolf Loos), no són estrictament necessaris però els trobo francament deliciosos: punt de creu, aplicacions d'ondulina...

Teixits d'aquesta mena, de vegades, costen de trobar, i com no sempre ens calen en gran quantitat, s'han de buscar alternatives econòmiques. Vaig trobar el cel obert en la secció de roba per a la llar d'un centre comercial: un paquet de draps de cuina clàssics, de cotó, a ratlles, de mides generoses, em va semblar que ni fet expressament i, cap a casa.




Després de fer alguns esbossos, prendre mides de la cistella (adquirida aprofitant les rebaixes), vinga a fer patrons i mans a l'obra.

Hi ha moltes maneres de muntar el teixit damunt la cistella: fixa, de treure-i-posar... Com m'interessava que també hi hagués teixit per dins, vaig escollir la segona opció i treballar amb goma elàstica.

Una de les parts que fan més gràcia de les bosses estil zakka són els tiradors dels cordons. Solen imitar una poncella de flor o una baia o cirera...

El cordó base és fabricat a casa, amb fil de cotó i un teler cilíndric manual (solen vendre's com a joguines), conegut com a tricotin en francès i French spool knitter, en anglès.

Després, el cordó s'ha tenyit amb pintura especial per a teixits i planxat per fixar-la (precaució necessària si no volem que destenyeixi quan la roba es renti).

La tela de la poncella ha sortit d'una camisa vella de mon pare.

Les nanses van guarnides amb ondulina. Una mena de cinta que té una quantitat sorprenent d'usos estètics. Aviat, espero, en parlarem in extenso.

Pel que fa al rètol, s'ha combinat el mot "pa", en punt de creu, amb unes espigues en blackwork, el brodat típic de l'època isabelina britànica (s.XVII).

Els marges de la cistella, s'han destacat amb unes branques en brodat tradicional (cadeneta en espina). Fa molt de temps que tenia ganes de fer quelcom d'aquesta mena.



Poc o molt, s'ha complert l'objectiu de mantenir el pa en un lloc sec i fresc, en un prestatge de la meva cuina "shabby chic". Malgrat tots els guarniments (no penso sentir-me culpable, Sr. Loos), continua essent fidel al principi de funcionalitat.

.: ARA SONA: Justin Timberlake (Paul Oakenfold Remix) - "My Love" :.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.