dilluns, 2 de març de 2009

Una calaixera de brics

A tots els manetes els calen calaixeres de taula per endreçar les petites coses i, què millor que fabricar-te-la personalment, reutilitzant brics de suc de fruita?


És una mica lent i cal ser pacient, perquè has d'anar desant-los (jo els anava posant -ben nets de dins, que sinó acaben fent pudor- en una gran bossa de paper). Amb el temps, però, ve la recompensa; és a dir, la part divertida: retalla, encola, pinta i folra...

Material:

- brics de suc rectangulars, un parell per cada calaix

- tisores i tallant (cúter)

- cola blanca

- pinzell ample per a la cola

- pintura, preferiblement en esprai

- paper de cobertura (en aquest cas, paper tret de bossetes de te usades)



Instruccions:

Primera fase



- Cada calaix necessita dos brics iguals: un és el calaix pròpiament dit, i l'altre el seu contenidor.

- Segons les característiques dels brics, els retallarem d'una manera o altra perquè encaixin entre si. En aquest punt no es poden donar indicacions gaire precises perquè cada bric és un món. I, a més, a qui li agrada que li donin tot fet?

- N'arrenquem, també, els brocs dels taps. En aquest cas, vaig voler aprofitar el forat que quedava per introduir-hi un petit rètol. Amb l'objectiu de que, un cop acabada la calaixera, servís de referència sobre el contingut de cada calaixet. Per això, en retallar, va caler deixar una pestanya que, plegada cap avall, encolada a lloc i oberta mitjançant una ranura, formés el receptable del rètol.

Segona fase

- Fem el número de calaixos que ens interessi. Recordeu que calen dos brics per cada peça (calaix i contenidor); en aquest projecte, per tant, s'hi han emprat 12 brics en total per aconseguir sis calaixos.

- Els muntem a grosso modo, per anar veient com volem la calaixera. I, un cop decidida l'estructura final, comencem a encolar els contenidors entre si.

- Un cop seca la cola, i si el batibull de coloraines dels brics no us acaba de fer el pes, els ruixem amb pintura en esprai (aquí, platejat). L'acabat setinat dels brics no donava gaire opcions més, en aquest cas.

- Un cop seca la pintura, la calaixera ja començava a tenir cara i ulls, però a mi em venia de gust donar-hi un toc de contrast i, de pas, fer servir altres materials que guardo.

- El cas de les bossetes de te, em penso, mereix un paràgraf a part. Resulta que el marro del te, igual que el del cafè, pot reciclar-se com a adob per a plantes (en combinació amb closca d'ous esmicolada, per exemple). També es pot fer servir per tenyir teixits, però això són figues d'un altre paner.

Sigui com sigui, per extraure l'esmentat marro, cal obrir les bossetes de te i, si ho fas amb cura, queden uns paperets rectangulars, de tacte rugós, una mica acolorits i d'olor agradable. Una preciositat. Massa bonics per llençar-los! Per tant, els vaig desant ben plans, a fi de folrar-ne cartó o d'utilitzar-los en altres projectes. I vet aquí que en aquest, concretament, l'aspecte rústic dels papers hi anava com anell al dit.

Per tant, si us animeu, cal reunir una bona pila de paperets de bosses de te o d'altres infusions, i en acabat, començar a encolar-los tot al voltant de la calaixera, superposant-los una mica i passant-hi la cola blanca també pel damunt. Amb compte, però, que són delicats. Ara bé, un cop seca, la cola d'aquesta mena, a més de tornar-se transparent, fa de vernís protector de la cobertura de paper.

I ja està! La nostra calaixera per a les petites coses és a punt. Ara només cal posar-nos a escriure un rètol per a cada calaix.

.: ARA SONA: Taito Tikaro feat. Lorena C - Rock Your Body :.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.