Digressió: crida popular a la vaga de consum

S'ha organitzat una vaga de consum a fi de protestar per l'estranya manipulació de les tarifes que, darrerament, s'han tret de la màniga les companyies elèctriques.
Un altre nit romàntica amb espelmes.

.: ARA SONA: Lisa Stansfield - Take My Heart :.

Sant Jordi: el llibre i la rosa

Avui a l'aire plana un embriagador perfum de roses, entre piles de llibres. A Catalunya és un dia per a l'Amor i la Cultura. Qui no té parella, n'enyora una. Qui mai no llegeix, es compromet a fer-ho si li regalen un llibre.
Els carrers bullen de vida. Des dels hospitals, la gent s'ho mira de lluny, mentre algú amb molta generositat reparteix llibres nous de trinca, gratuïtament; alguns han tingut la sort de sortir-ne avui, altres ploren els que no se n'han sortit... Ha estat un dia ple de recança: malaltia, mort i vida.
He rebut com a regal un llibre sobre remeis tradicionals amb herbes.
Com no trobo la foto de la meva darrera rosa, penjo una postal de la diada...

Seda: fulard pintat

La primera vegada que vaig pintar sobre seda fou en 2004, literalment enmig del carrer Joan Blanques, durant les festes de Gràcia, en un taller organitzat per Ikatten, del què em vaig assabentar, si no recordo malament, gràcies a la Maite G., una de les companyes del curs d'estampació a l'escola Pauta. Quins temps aquells, envoltada de gent tan maca i creativa!

He d'agrair que m'animessin a assistir-hi, tot i que va ser sense cap preparació prèvia i el motiu que vaig improvisar no em va acabar d'agradar.

A més, el fet de treballar enmig del carrer -amb la gent passant constantment al nostre voltant i fent preguntes técniques que jo amb prou feines podia contestar perquè devia de ser de les més novelles del grup-, em va atabalar una mica... Abans que m'adonés, el color de fons s'havia assecat, sense deixar-me esma per a utilitzar la técnica de la sal i donar l'acabat que volia, al meu mocador. El resultat: taques descontrolades on hi havia d'haver gradacions de to.


En fi, ja se sap que cal una mica de pràctica perquè les coses sortin rodones.

La part positiva és que em vaig quedar amb ganes de més i, algun temps després, vaig fer aquest foulard, pel meu compte, una mica més meditat, tot i que el treball amb la cera i els colors sobre seda sempre pot donar sorpreses. La inspiració: la cultura minòica, per a variar.


Espero que, més endavant, pugui fer alguna peça de vestir més portable.


.: ARA SONA: John Paul Young - Love Is In The Air :.

Recuperació: daurar, el luxe menys car

Les cadires antigues tenen molt d'encant, al meu entendre.

Aquesta formava part d'un joc de quatre, imitació, molt a grosso modo, de l'estil barroc, però igualment encantadores. Llàstima que, degut a la devastació provocada pels corcs, només se'n van poder salvar un parell.

Després de recuperar les dues restants, el daurat amb pa d'or (fals, és clar, però igualment efectista) em va semblar una bona opció d'acabat. El contrast amb els tons vermells de la sala hi dóna un contrapunt luxós. Mai el luxe ha estat menys car.

.: ARA SONA: Bridget Jone's Diary :.

Recuperació: armari preindustrial

Amb el canvi de casa, vaig enfrontar-me a un nou repte: recuperar mobles en estat precari.

És el cas de l'armari de la foto (fabricació local, dècada de 1950?), molt simple però de gran presència. El que jo anomeno un moble d'estil preindustrial.
Ja n'havia vist d'altres al Poble Nou, encara que encastats (i em va sorprendre descobrir que hi ha gent que no en sap veure el potencial, la bellesa de la seva austeritat i de la seva simplicitat).

En fi, aquest havia estat atacat massivament per corcs en un lateral i, al moment de desmontar-ho, va patir desperfectes en una part de la base. Després del tractament adient i de restaurar l'esquerda, unes quantes capes de vernís van deixar-lo com nou.
Al dessota, dos calaixos-cistella (de paper de diari, és clar) fets a mida.

.: ARA SONA: Bridget Jone's Diary :.