diumenge, 29 de maig de 2011

De bandana a còfia en un matí

Per a algunes, a l'àrdua tasca de fer neteja dels arxius informàtics es sumen les tasques de la llar... Perquè els cabells no quedin fets un nyap quan passem el plomall, sembla una bona idea cobrir-los amb una bandana, però, personalment, sempre he trobat que es desfeia el nus o que costava de mantenir-la a lloc... I, estèticament, quina manca de glamour!

Sortosament, per a delícia de les que pensem que fer dissabte no està renyit amb un cert saber estar, darrerament s'han vist a botigues, i en alguns tutos de la Xarxa, bandanes cosides per manera que sempre queden bé i a lloc.

I per què no fabricar-me una? Pensava que em costaria més temps però, un cop vaig posar fil a l'agulla, i mai millor dit, la bandana va passar a còfia en el matí d'ahir.



Materials:

- 1 bandana.
Nota: Clar que es pot fer amb quasevol retall, especialment si la usuària -o usuari- final necessita una tela més gran per tenir molt de cabell o un cap de mida extra gran ;-) Ha, ha, ha!
- 1 tros de cinta elàstica plana (recuperada)
- Fils i agulles de cosir i de cap
- Màquina de cosir

Instruccions:

1. Es va tallar la bandana en diagonal per aconseguir el triangle pel mocador de cap.

Després d'algunes provatures sobre el crani de la interessada, es van marcar amb agulles de cap i amb embastes posteriorment, els indrets on calia subjectar el mocador (al clatell, amb una cinta elàstica que l'envoltés des de l'interior de la bandana, i, una mica més amunt, fent unes puntades que unissin els dos costats perpendiculars de la peça triangular, a la part del darrera del cap)

És més fàcil de fer que d'explicar. A la foto final, es marca amb un cercle blanc la zona on van aquestes puntades.

2. Es va fer el voraviu del costat del triangle per on s'havia tallat, de manera que quedés un acabat polit i sense desfilats.

3. Per cobrir la cinta elàstica i encaixar-la en el conjunt de la còfia, es va tallar un tros de bandana del triangle sobrer. La cobertura havia de ser aproximadament el doble de llarga que la cinta, en ordre a aconseguir, en muntar la peça, un acabat arrufat que, a part d'assegurar una millor subjecció, hi dóna un toc chic.

4. Finalment, es va cosir la peça elàstica a lloc, on ja s'havien marcat les embastes; i es va fer definitiva la unió entre els costats perpendiculars.

Atès que hi havia la intenció de donar al mocador de cap un aspecte natural i també d'aconseguir que fos fàcil de planxar, els dos pics inferiors del triangle es van deixar completament lliures per fer la típica llaçada al clatell. Aquest detall no l'he sabut trobat, en altres tutorials.

El tercer pic, el superior, també queda lliure i només cal ocultar-ne la punta sota la tira elàstica perquè el cabell quedi recollir i es mantingui a lloc, abans o després de fer el nus al clatell.

I ja està. El resultat m'ha semblat millor del que m'esperava.

Ara segur que passarem el plomall amb més entusiasme!!!

Digressió gastronòmica 2: llaminadures casolanes

La trobada casual a la Xarxa de diverses receptes de com fer gominoles a casa m'ha instigat a fer l'experiment. Vaig escollir aquesta de mundorecetas.

Han sortit una mica massa dolces, per un error que vaig cometre -mea culpa- en la dosificació d'ingredients, però es poden menjar, així i tot.

Nyam-nyam... Vet aquí el resultat:
.: ARA VEIG : Star Trek Voyager :.

dimarts, 10 de maig de 2011

Fleixos: reciclar restes d'embalatges

Ja torno a ser aquí! El rescat i reorganització d'arxius va vent en popa. Aquest projecte és el més recent, atès que m'hi vaig posar molt poc abans del "crac".

Havia començat a endreçar el meu racó creatiu (pomposament batejat com a "el talleret") quan van reaparèixer uns fleixos de plàstic derivats de diversos paquets rebuts des de fa algun temps: n'hi havia de blancs però també de color verd oliva.

Els havia desat amb la malèvola idea de reproduir almenys un cistell com aquells fets amb idèntic material que es veuen en alguns basars xinesos. Malauradament, només n'havia pogut reunir uns quants, de fleixos, els justets per fer una safata. Però ja m'estava bé: em calia algun suport per a les potingues de cura personal que sempre va bé tenir al dormitori i que, altrament, poden deixar marques als mobles.

Material necessari:

- fleixos per reciclar, preferiblement de mida semblant i si són de colors diversos, millor
- tisores
- engrapadora d'oficina
- regle, millor si és metàl·lic o de fusta
- pinces d'estendre o de bricolatge

Com es fa:

1. Tallem els fleixos a la mida adient a la forma del nostre cistell o safata. D'un fleix en poden sortir dues o tres tires, aproximadament. Aquí és on entra en joc la vostra traça, la quantitat de material del que disposeu i, naturalment, la seva llargària.

Els fleixos haurien de ser d'un nombre adient per facilitar que cap tira quedi sense entreteixir-se i acabi resultant sobrera. Podem dibuixar un petit plànol de com ho volem, fer els càlculs pertinents...

Val a dir que també ens hem de fixar en els colors de què disposem a fi de fer-ne alguna combinació interessant, si s'escau. És aconsellable jugar a provar-ne unes quantes abans de començar, per veure quina ens fa més el pes.



2. Anem entreteixint les tires segons la combinació que hem decidit. Aquí s'ha entreteixit amb el sistema més bàsic: tira a dalt, tira a baix, i així successivament, intercalant el color verd i el blanc. Clar que podem complicar-ho, si volem (dues tires a dalt, dues a baix, etc...) però això ja queda fora de l'àmbit d'aquest tutorial.

3. Conforme entreteixim, anem fixant els fleixos a lloc amb pinces d'estendre o de bricolatge, les que tinguem més a mà. D'entrada tindran tendència a moure's, de manera que no ens poséssim pas nervioses o nerviosos. És qüestió de prendre'ns el nostre temps, d'anar entreteixint amb paciència i d'empènyer les tires ben a prop les unes de les altres per deixar les menys escletxes possibles.

4. Un cop tinguem l'entramat bàsic, que serà el fons del nostre cistell -de la safata, en aquest cas-, és aconsellable engrapar entre si les tires que conformen cada cantonada perquè el conjunt no es bellugui mentre pugem les parets del recipient. Es tracta d'una mesura temporal. Atès que poden restar funcionalitat al nostre cistell, les traurem, en acabat.

5. Fixades amb grapes les cantonades, doncs, comencem a enlairar les tires per formar la trama de les esmentades parets. Abans va bé marcar la zona de plec amb un regle metàl·lic, de manera que la base de la safata quedi prou recta (rectangular o quadrada, segons la forma que hàgim projectat pel nostre cistell).

6. El següent pas consisteix en entreteixir tires noves amb les verticals que hem alçat i anar tancant les parets tot al voltant del cistell. Continuem assegurant amb pinces i empenyent les tires entre si per aconseguir una trama atapeïda i sense gaire escletxes, a ser possible.

En aquest cas la llargària de les tires era molt limitada, i l'alçada de les parets va ser moderada. Penseu que cal deixar un parell o tres dits de marge per poder rematar el recipient tal i com s'explica al punt 7.

7. Finalment, arriba l'hora d'acabar el teixit de fleixos. Per fer això, només cal que tallem en punta cada tira vertical, la dobleguem a una alçada igualada i la introduïm, cap a baix, entre les tires horitzontals entreteixides prèviament (les que són a la part immediatament inferior). Segurament ens anirà bé ajudar-nos d'un obrecartes punxegut o de les mateixes tisores perquè el teixit de fleixos ens haurà quedat atapeït i pot costar de fer, l'encaix.


Es tracta de que aquestes tires verticals quedin dissimulades i, alhora, tanquin fermament la trama sense necessitat de cap altre mitjà de subjecció.

Abans, o després, segons anem treballant, podem treure les grapes aplicades anteriorment.

I ja està! Ja tenim un recipient funcional, estèticament interessant i hem reciclat material de rebuig.