Paper picat "sui generis" - Les tapes d'una llibreta

La tradició mexicana del paper picat és ben coneguda. Tanmateix, aquí faré referència a un picat pur, que no comporta fer cap retall físic en el paper o, en aquest cas, en la cartolina. Tot es fa a base de perforar.

Hi ha un estil de picat que se sol fer sobre paper vegetal, però es volia defugir aquesta varietat per confeccionar les tapes d'una llibreta senzilla (fulls Din A-4 doblegats per la meitat i nuats amb cordill).

Aquí, com a base, es va prendre un dibuix trobat fa anys a la Xarxa i de qui es desconeix l'autoria. Mostra unes roses tesel·lades, molt a l'estil dels dibuixos entrellaçats de l'artista neerlandès Escher.

El procés del picat és ben simple, però una mica feixuc. Ara que, el resultat sol valer la pena.

Materials:

• Esquema fotocopiat del nostre dibuix base
• Punxó, descosidor o estri similar, amb una punta forta i punxeguda per picar
• Cartolina
• Estoreta de goma (val la de l'ordinador si ja està atrotinada i la voleu reciclar) o alguna altra superfície capaç de suportar les punxades sense espatllar cap moble ;-)
• Uns pocs plecs de paper
• Cordill de cànem per relligar la llibreta
• Cinta adhesiva o pinces d'oficina
• Acrílics, si es volgués ressaltar el picat amb un color diferent del de la cartolina (opcional)

Procediment:

1. Sobre l'estoreta de goma  hi posem la cartolina i, al damunt d'aquesta, l'esquema fotocopiat, subjectat amb cinta adhesiva -o pinces d'oficina, si no deformen la cartolina i l'estoreta, perjudicant així el procés de picat.

2. Amb el nostre estri de picar, anem repassant el dibuix base, línia per línia, fent pics molt a prop els uns dels altres, amb compte de que aquesta proximitat no arribi a estripar la nostra cartolina.

Si posem el resultat a contrallum, veurem, al capdavall, el resultat de la nostra tasca.

3. En acabat (en el mateix dia o en dies diferents, segons el temps que tinguem i com ens aguanti el canell de la mà...) ja podem aplicar una mica d'acrílic d'un color contrastat al de la cartolina, si decidim que aquesta opció ens interessa. En aquest cas, com la cartolina era marró, se li va donar una base de vermell per tota la superfície i, un cop seca la capa, unes passades de pintura daurada.

4. Finalment, el picat es va tallar a la mida del quadern (els fulls doblegats), i es va relligar el conjunt amb un cordill de cànem, per afegir un aire rústic.

Com a nota final, val a dir que també es podria emprar aquesta tècnica de guarniment en una pantalla per un llum, en una capsa, etcètera. Fins i tot, en comptes de fer la tapa per a una llibreta, es podria fer-la a mida per folrar llibres de manera elegant...